. . RARD
El Gerard és una de les primeres persones que vaig conèixer i és amb una de les que més m’hi he fet. Apart de fer totes les classes junts, cada dia em passo dues hores al tren amb ell i els altres de Sabadell i voltants.
Des de bon principi va ser molt simpàtic i divertit, per això he decidit fer-li la fotografia a ell.
És un noi molt obert, alegre, amable, simpàtic i divertit, com ja he dit, i té la capacitat de sorprendre’t cada dia. De seguida veus que hi pots confiar i, que tot i lo “ fiestero ” que és actua amb responsabilitat i és treballador.
Amb molt poc temps ja hem compartit molt bons moments ja sigui, a classe, de festa, o bé al tren.
La fotografia intenta intenta reflectir sobretot tres coses.
Primer de tot, hi ha el somriure a la boca, cosa que ell sempre els hi provoca als que estan al seu voltant. El fet de que la imatge sigui tota en moviment excepte ell, vol explicar, que quan estàs amb ell el temps passa volant i també, que destaca més ell com a persona que les coses que estan al seu voltant.
Nomes se l’hi veu mitja cara perquè és una persona que et sorprèn, ja que mai saps per on sortirà.
Aquesta última característica té relació amb el títol, al qual és el seu nom, però també l’hi falta una part.
Finalment, com es pot veure, el marc està pintat de vermell, aquest fet no estava previst en un principi però, quan vaig veure com quedava si era nomes negre no em va agradar perquè es veia més seriós, i aquest és un adjectiu que amb el Gerard no hi té res a veure.
