TERRITORI

Com a treball final de Processos i contextos educatius, vam fer unes exposicions orals relacionades, des de qualsevol àmbit, amb el territori. Aquestes exposicions es van anar realitzant dimecres rere dimecres, i cada alumna teníem l’obligació d’assistir almenys una hora cada dimecres, la hora que coincidia en que la fèiem nosaltres.

Cada parella tenia sis minuts per realitzar la seva exposició, tot i que teníem un minut de marge per allargar-nos. Els oients de l’exposició havíem d’omplir un quadre on avaluàvem el que anàvem veient; vam haver de posar els punts positius, els aspectes a millorar i finalment una puntuació numèrica.

Els factors que vaig tenir més en compte alhora d’avaluar van ser :

- Organització del treball ( distribució, síntesis amb les idees més importants.. )

- Aspectes d’oratòria ( manera d’expressar-se, castellanismes, to de veu... )

- Aplicació de les noves tecnologies ( densitat d’informació, quantitat de text, animacions..)

El primer dia es van realitzar les següents exposicions:

1. Juan Antonio León i David Catchot: Per què Amèrica llatina és pobra?

2. Anna Diaz i Cristina Cazador : Sabadell, abans i ara

3. Aina Romero i Tamara Herrerra : Festes populars de Barcelona

4. Marina Parras i Esther Ruiz: Les coves de gavà

El primer dia, com ve es pot veure a dalt l’Anna i jo vam fer la nostre presentació. Per elaborar-la vam visitar una biblioteca i vam trobar un llibre que parlava sobre Sabadell, la nostra ciutat. D’aquest i de la pàgina de l’ajuntament en vam treure l’informació. A més vam trobar una poesia de Pere Quart titulada “Els sabadellencs parlen”, la qual diu així:

ELS SABADELLENCS PARLEN

- Què dius?

- Que a Sabadell

ens ha caigut la grossa!
- Manoi quin desgavell!

- Redéu, quina destrossa!

- Porquets farcits, capons!

- Xampany francès a tines!

- "Mercedes" i "Taurons"!

- I orgies clandestines!

- Cinc-cents agraciats!

L'òspica, quina xamba!

- Tenim cops amagats!

- Farem una altra Rambla!

- I els de Terrassa, què?

- Perdran fins els principis

i no voldran saber

res d'unir municipis.

També el futbol ha pres

colors amb nova ufana:

el blau: cel del Vallès,

el blanc: rodets de llana.

Però els de Sabadell

mai no hem volgut fer el tifa:

que som de bona pell

amb rifa i sense rifa!

- Primer "centre llaner

de totes les Espanyes"!

És així... què hi vols fer?

La sort tampoc no té,

com el negoci, entranyes!

Joan Oliver, "Pere Quart"

Antologia poètica.

Us penjo aquí el Power Point de la nostra exposició per si algú de l’altre grup vol veure-la o per si algú vol repetir.

El segon dia les exposicions van ser les següents:

1. Sandra Pérez i Sandra Fernández : el barri de la Barceloneta

2. Joan Amat i Jordi Mur: la identitat de Catalunya

3.Encarni Bosch u Mireia Casanovas: la desigualtat social a Barcelona

4. Karen Luna i Helena Prim : una hora en una aula d'acollida 5. Emma Sàez i Alba Salinero : el mercat del Clot

El tercer :

1. Marta Rodriguez i Elisabeth Barral : La cultura del joves del Pirineu 2. Raquel Barberà i Esther Aldehuela : El delta de l'Ebre 3. Javier Lahoz i Marc Company : L'ètnia gitana

I per quart i últim dia :

1. Núria Villaronga i Mireia Bernadó : L'aquàrium de Barcelona 2. Cristina Bardia i Unai González : el moviment obrer a Catalunya al s.XIX 3. Sergi Domenech i Isaac Serrano : La fira de la Puríssima de Sant Boi 4. Roderic Pico i Albert Valbuena : els esports de neu. 5. Sandra Castelnuevo i Albert Paredes : Les residències de la tercera edat.

Valoració personal :

Penso que aquestes exposicions han sigut de les que han anat millor, parlant dels nervis, a la gent se la notava més tranquil·la i segura d'ella mateixa. Hi ha hagut temes molt interessants, i maneres molt diferents d'explicar les exposicions. Algunes persones van entrar en la monotonia i així van fer que la gent s' avorris, en canvi hi ha altres persones que van innovar i així van cridar l'atenció de tota la sala.

A totes les exposicions ha dominat el power point, tot i que hi ha gent que penso que no el va utilitzar correctament perquè hi van posar massa text i el públic prenia més atenció al power point que a les persones que explicaven.

Generalment considero que van anar prou bé i que veure a tanta gent fent-les i havent-los de valorar ha sigut una manera de veure reflectit els propis errors des de fora, que sempre semblen més greus, i a partir d'això intentar-los corregir.