Com es pot veure aquest quadre és una síntesis de les característiques del discurs. Per que es pugi entendre cada punt, tot seguit teniu una breu explicació.

Les característiques del discurs són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment en una situació comunicativa. Aquestes característiques, com bé podem veure al esquema, poden ser de dos tipus; Descriptives (analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte ) i prescriptives ( són les característiques que determinen les normes d’ús.

Dins del primer grup, les característiques descriptives, trobem:

La cohesió, que és el conjunt de relacions que s’estableixen entre diferents elements i parts del text, que permeten al lector interpretar-los amb eficàcia.

La coherència, que col·lecciona la informació rellevant de la que no és i estableix una relació lògica entre les parts d’un text tenint-ne en compte l’estructura.

L’adequació, que és el grau en que s’adapta un text a la seva situació comunicativa, tenint-ne en compte la seva varietat dialectal i el registre.

Finalment, dins del segon grup, les característiques prescriptives, hi trobem:

La correcció, normes d’ús dins duna comunitat lingüística. A Catalunya aquestes normes les posa l’ Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La variació, que són els trets estilístics i expressius d’un escrit, tenint en compte determinats valors socials.